Entrevista als tutors d’ESO

Benvinguts a la secció de notícies de la web de l’escola. Hem entrevistat als quatre tutors de l’ESO per conèixer millor i de primera mà la seva tasca. En Joan Canals és el tutor de 1r d’ESO, en Ferran Cebrià de 2n, l’Ernest Cornellà de 3r i l’Àngel Martín de 4t.

 

Quan vas entrar a treballar a l’escola, ja va ser com a tutor?

Joan: No, vaig entrar al curs passat i vaig fer de professor de suport a diversos cursos.

Ferran: No, va ser com a professor substitut.

Ernest: No, vaig començar com a professor i com a substitut d’un professor de biologia, l’any següent ja vaig ser tutor.

Àngel: El primer any teníem molt pocs alumnes i hi havia poques tutories a fer, així que no, no era tutor. Vaig començar amb les tutories el meu segon any.

 

Quants anys portes sent tutor?

Joan: Un any, bé, no fa ni un any.

Ferran: Aquest és el primer any.

Ernest: Aquest és el meu tercer any com a tutor.

Àngel: Aquest és el meu sisè any a l’escola, o sigui que en porto cinc.

 

Explica’ns en què consisteix la feina de tutor.

Joan: Cuidar al grup classe que m’han associat, desfer conflictes i baralles. Gestionar coses amb els altres professors que tinguin a veure amb la classe, preparar les tutories, etc. També he de gestionar diferents aspectes comunicatius entre els pares amb l’escola i a la inversa i avaluacions.

Ferran: Consisteix en ser l’enllaç entre alumnes, professors i famílies, també som el contacte més directe amb els alumnes davant dubtes, qüestions o incidències que hi puguin haver al dia a dia.

Ernest: La feina de tutor és gestionar tota les relacions entre professors i alumnes. Orientar als alumnes, resoldre dubtes, etc.

Àngel: Crec que la figura del tutor és molt flexible… has de fer una mica de tot, però bàsicament has d’intentar ajudar els teus alumnes en els diferents aspectes organitzatius, acadèmics i emocionals. Amb això vull dir que la feina del tutor és diferent si tutoritza un grup de 1r d’ESO que si ho fa amb un de 4t. Com a tutor de 4t intento donar un cop de mà als meus alumnes a l’hora de preparar-se per a finalitzar l’etapa de l’escolarització obligatòria i ajudar-los a decidir quin serà el següent pas que prenguin en la seva formació.

 

Prepares les classes de tutoria? Com?

Joan: Sí, intento tractar temes alternatius que els puguin interessar als alumnes, sobretot amb temes sentimentals i emocionals. Després fem exercicis de reflexió.

Ferran: En les classes de tutoria, fem una  primera part valorant com ha anat la setmana i gestionar si hi ha alguna qüestió a tractar amb els alumnes, i després fem una activitat.

Ernest: Abans sí. Ara és més complicat, no fem gaires classes de tutoria.

Àngel: Ara ja fa cinc anys que faig la mateixa tutoria, així que ja ho tinc per mà. Bàsicament preparo sessions per a treballar les preferències dels alumnes i després altres sessions per a mostrar-los les possibles sortides formatives que tenen (sobretot batxillerat i cicles formatius). Un cop que hem fet això intentem, de forma conjunta, veure com podem fer “casar” aquestes preferències amb les oportunitats formatives. A banda d’això, els vaig informant dels terminis de preinscripció i matrícula de les diferents oportunitats formatives i miro d’assessorar-los i aconsellar-los, tant a ells com als seus pares. La idea és fer un acompanyament i facilitar tota la informació possible per tal de donar tranquil·litat i que prenguin la seva decisió des del coneixement i la calma.

 

Hi ha molta diferència (hores de treball) entre un professor normal i un tutor?

Joan: Home, sí, no ho sembla, però les hores que hi has que dedicar són més. Les hores a veure les faltes d’assistència, i les hores de comunicació amb els pares i, conflictes diversos en l’àmbit de classe.

Ferran: Bàsicament la diferència amb la resta de professors és que ens toca vigilar el pati, que tenim una hora de tutoria a la setmana,  i una hora de reunions amb els pares, i els vint minuts diaris de l’hora d’estudi.

Ernest: Sí, hi ha més feina a fer. Qualsevol cosa que passi a la classe, me n’he de fer càrrec. També hi ha claustres, sortides, etc., hores de pati hores d’estudi.

Àngel: La veritat és que sí. És a dir, sobre el paper no, però a l’hora de la veritat et pren moltíssimes hores, perquè cada vegada que un alumne necessita res et ve a buscar a tu, i cada vegada que un alumne està causant algun problema, el professor implicat també et busca a tu. A això hi has de sumar les tutories amb els pares, les hores d’estudi… o sigui que sí, crec que ser tutor implica unes quantes hores més.

 

Què és el millor de ser tutor?

Joan: Bé, al final és la convivència i que pots conèixer millor a l’alumnat en l’àmbit personal.

Ferran: És el vincle i la relació amb els alumnes.

Ernest: Crees un vincle amb els alumnes.

Àngel: El millor és que pots ajudar i acompanyar els teus alumnes i establir-hi una relació més propera de la que pot establir qualsevol altre professor.

 

Què és el pitjor de ser tutor?

Joan: La feina que comporta i les estones de gestió.

Ferran: Doncs que si sorgeix algun conflicte, n’has d’estar al dia, has d’estar-hi a sobre i a vegades et pot afectar en l’àmbit personal. És molta implicació.

Ernest: Acabes passant moltes hores amb la classe, i pot ser perillós. Ens podem cansar els uns dels altres

Àngel: La quantitat de feina extra “invisible” que comporta. Alumnes que es deixen les claus de les taquilles, actituds que has de corregir en classes que no són les teves, l’ordre de l’aula…

 

Quan has de fer una tutoria amb els pares d’un alumne, com abordes el tema?

Joan: Depèn, tot varia en funció del tema que s’hagi de parlar. A vegades et demanen una tutoria i no em diuen el perquè. Preguntes als altres professors, avalues el comportament de l’alumne, etc. Si és d’un tema en concret ho parlo amb més gent perquè em donin informació.

Ferran: Depèn de la situació, si és una tutoria per alguna situació puntual o bé si és una tutoria ordinària per avaluar la seva evolució al llarg del curs.

Ernest: Ara és complicat, es fa telefònicament i és pitjor. Contactes amb ells, es concerta un dia i es parla. No hi ha gaire preparació.

Àngel: Això depèn de diverses coses: el motiu de la tutoria, el moment del curs en què ens trobem, si la tutoria l’he demanat jo o si l’han demanat els pares…

Bàsicament sé que els pares demanen tutories quan tenen algun neguit amb relació a algun tema concret, així que miro d’escoltar-los per a saber què és el que els preocupa i llavors provo de facilitar-los tanta informació com sigui possible. Si hem de prendre alguna decisió respecte algun tema, miro de consensuar la decisió amb els pares o, si es dóna el cas, fer-los entendre que tot el que fem aquí és sempre des d’un punt de vista pedagògic. Una persona informada és una persona tranquil·la, i jo, que també sóc pare, puc entendre perfectament els neguits dels pares dels meus alumnes, així que intento ajudar-los a comprendre com està anant la cosa a l’escola, perquè aquí jo sóc com els seus ulls, sóc el seu interlocutor principal.

 

Fora de les hores de classe de tutoria, què fas com a tutor?

Joan: En hores de programació he de mirar el correu i escriure correus electrònics als pares i si cal comentar diversos aspectes als professors. També cal pensar com resoldre conflictes.

Ferran: Sí, i aprofito sobretot l’hora d’estudi, ja que són vint minuts diaris que aprofito per tractar qualsevol tema amb els alumnes, famílies o professors.

Ernest: Sí, contactar amb els pares, rebre correus i contestar-los. També cal parlar amb l’Adol i altres tutors sobre aspectes molt diversos.

Àngel: És clar, sobretot temes de comunicació. Llegir i contestar correus a l’hora que sigui, tant amb els pares com amb altres professors per mirar de coordinar les accions que fem a l’escola (entre professors) amb les accions que es fan a casa. L’educació és una tasca conjunta entre la família, l’escola i la societat (en aquest ordre d’importància), i si més no, la família i l’escola hem d’estar coordinats per tal que els alumnes estiguin tan ben preparats com sigui possible per a afrontar el seu futur. Òbviament això sovint s’escapa de l’horari escolar, i cal saber estar a l’altura.